Articles & News Stories

10 views

Història de la ciència : ensenyament i les tecnologies de la informació i la comunicaci

Història de la ciència : ensenyament i les tecnologies de la informació i la comunicaci
of 12
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Tags
Transcript
  HISTÒRIADELACIÈNCIA,ENSENYAMENTILESTECNOLOGIESDELA INFORMACIÓILACOMUNICACIÓ PERE GRAPÍVILUMARA CEHIC, UAB; IES JOAN OLIVER, SABADELL.pgrapi@xtec.cat Paraules clau:  naturalesa de la ciència, aire, Moodle, TIC, animacions, replicació  Information and communication technologies for the history of science in scienceteachingSummary: TheprestigiousjournalIsispublishedtwoessayreviewsinthevolume98 for the year 2007 under the generic heading of «Clio Electric». Both articles intend- ed a reflection about the so called «digital revolution» in academic research on his- tory of science. Internet resources are making their way both in university and sec- ondary education, and nowadays it begins to be usual to find readings, forums,multimediaanimations,videosandimagesconcerningtheteachingofhistoryofsci- ence.Thefactisthatinternethasbecomeanordinaryandpermanentplaceoflearn- ing. A reality that has to be accepted with its challenges and inconveniences. This paper is dealing with certain kind of learning activities that can allow secondary schoolstudentstogainsomeaccesstohistoryofscienceandtechnologyintheirsci- encecourses.Animportantpointoftheseactivitiesisthattheyhavebeenproduced to be used with the content management system for educational purposes Moodle founded in the collaborative learning philosophy. The history of science may find in the ICT an appropriate companion to be implemented in science curricula. Key words:  nature of science, air, Moodle, ICT, animations, replication   ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA  NOVA ÈPOCA / VOLUM 2 (1) / 2009, p. 349-360 DOI: 10.2436/20.2006.01.118  350  PERE GRAPÍ VILUMARA  Introducció L’any2007esvanpublicaralarevista Isis dosarticlesqueambeltítolgenèricde«ClioElec-tric» oferien certa reflexió sobre l’impacte de l’anomenada «revolució digital» en la recercaen la història de la ciència. El primer d’aquests articles (Hatch, 2007) pretenia iniciar unadiscussió a l’entorn dels recursos digitals que oferia o podia arribar a oferir internet i, enaquest sentit, proposava alguns temes per debatre com: la documentació (textual, gràfica,visual o oral) assequible a internet, les publicacions digitals i els museus virtuals. El segonarticle (Dolan, 2007), tot recollint el repte del primer, obria una reflexió sobre la necessitatd’ubicar de nou la comunicació i la recerca acadèmiques en una nova agenda d’accés mésdemocràtic a la informació. L’objectiu seria el de reconstruir la memòria cultural tot digita-litzant biblioteques i museus per tal de fer accessible el patrimoni cultural de la humanitata través d’internet. 1 L’annex 1 recull alguns portals que permeten accedira aquests tipus dedocumentació i que faciliten la recerca en la història de la ciència. En aquesta mateixa líniacal inscriure l’article d’opinió sobre la rellevància de l’enciclopèdia digital Wikipedia en lahistòria de la ciència publicat en el butlletí de la History of Science Society (Ross, 2008).Els recursos a internet estan també fent el seu camí en els currículums universitaris, demanera que en el camp de la història de la ciència és possible trobar lectures, fòrums, ani-macions multimèdia, filmacions, imatges, etc. formant part dels continguts de cursos uni-versitaris.Enaquestsentitcaldestacar InternetHistorySourceBookProject 2 ielportalECHO 3 ( Exploring and Collecting History Online ), 4 com a buscador dissenyat per cercar informaciósobre ciència, tecnologia i indústria. Aquest buscador, a diferència dels buscadors genera-listes (com el totpoderós Google) que poden proporcionar centenars d’entrades per a qual-sevol tema, realitza recerques més selectives, la qual cosa facilita la feina a les persones ques’inicienenlarecercaenlahistòriadelaciència.Tantpelquefaalsestudisuniversitariscoma l’ensenyament secundari, internet està esdevenint per als estudiants un lloc permanent ihabitual d’aprenentatge. Aquesta és una realitat que cal acceptar com més aviat millor i nodonar-li l’esquena, tot i els reptes i els inconvenients que presenta i que cal atendre 5 (Goo-day, 2003; Sumner, 2003). 1. En aquest sentit, el mateix any 2007, el professor Fabio Bevilacqua va tractar aquesta temàtica en la seva conferència«Challenges in the  XXI st century: participatory media for a community of scholars», en el simposi internacional  Reptes de la historiografia de la ciència al segle   XXI   (Barcelona, 22 de setembre de 2007, IECent).2. http://www.fordham.edu/halsall/.3. No confondre amb un altre ECHO ( European Cultural Heritage Online  ), http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/home, dedi-cat a la història de la mecànica, ciències de la vida, física i altres àrees d’interès per a la història de la ciència.4. http://echo.gmu.edu/index.php.5. En aquest sentit existeixen recursos tutorials a internet creats amb la intenció de facilitar la formació en història de lesciències a través de la xarxa. Vegeu  Internet for the History and Philosophy of Science (Subject Center for Philosophical and Religious Studies. University of Leeds)  , http://www.vts.intute.ac.uk/he/tutorial/hps.  HISTÒRIADELACIÈNCIA,ENSENYAMENTILESTECNOLOGIESDELAINFORMACIÓILACOMUNICACIÓ  351 Lanaturalesadelaciència,lahistòriadelaciènciail’ensenyamentdelesciències  Actualment —en l’àmbit de l’ensenyament secundari— ensenyar i aprendre ciències supo-sa adquirir cert coneixement i comprensió tant dels fets i les explicacions bàsiques de fenò-mens naturals com de la naturalesa de la pròpia ciència. Les concepcions sobre la naturale-sa de la ciència són tan variades com les aproximacions que s’han fet entorn a aquestaempresa anomenada «ciència». Així trobaríem concepcions, sovint complementàries, se-gons la naturalesa de la ciència s’abordi des de la seva filosofia, la seva sociologia o la sevahistòria.Un estudi realitzat pels autors del projecte curricular  Twenty First Century Science 6 pro-posa les competències que un alumne hauria de tenir sobre la naturalesa de la ciència enacabar aquesta etapa. En concret, un alumne hauria de ser capaç de conèixer i comprendreaspectes sobre: les explicacions científiques, la metodologia científica, la diversitatd’explicacions de la ciència, la creativitat científica, el paper de la comunitat científica iles implicacions de la ciència. Si això és així, un dels objectius generals del currículum deles ciències a la secundària hauria de pretendre, doncs, que l’alumne desenvolupés la capa-citat de reconèixer la naturalesa de la ciència. Aquestes competències es poden adquirir desenvolupant continguts acadèmics de cièn-cies—lacièncianormalenelsentitqueKuhnvadonaralterme—quetrobemalavidaquo-tidiana. Alternativament, i a vegades pot ser millor, aquestes competències també es podenadquirirsituantelsconeixementscientíficsenuncontexthistòric,perconèixertantl’origend’algunes idees com les interaccions de la ciència, la tecnologia i la societat en el passat i enel present.Enelcasconcretdel’ensenyamentsecundarilaqüestióadiscutirseriaquinsaspectesbà-sics de la naturalesa de la ciència (accessibles als alumnes de secundària) es poden adquirirdes de la història de la ciència. Així, un alumne hauria de ser capaç de conèixer i compren-dre que: 1) les bones explicacions científiques han permès fer prediccions i, a vegades, con-trolar i modificar els fets; 2) no ha existit un únic mètode científic que proporcionés conei-xements de forma automàtica però que, no obstant això, el treball dels científics té uns tretscaracterístics i diferencials; 3) existeixen diferents tipus d’explicacions entre les quals hi hahipòtesis, lleis, teories i models proposats per explicar les dades; 4) l’elaboració d’expli-cacions ha estat un procés creatiu que no ha depès tan sols de dades experimentals, sinótambé de l’esquema mental de l’experimentador i del seu context cultural i social; 5) la co-munitat científica ha establert procediments per contrastar els descobriments i les conclu-sionsdelscientíficsperpoderarribaraacordsiconsensos,i6)l’aplicaciódelsconeixementscientífics a noves tecnologies, materials i aparells ha incidit en la vida de les persones totmostrant els seus efectes secundaris inesperats o no volguts. 6. DIVERSOS AUTORS . Ideas About Science  , Oxford, XXIst Century Science, GSCE Science.  352  PERE GRAPÍ VILUMARA  El pes de l’aire. Un tema per posar la història en l’ensenyament de les ciències El coneixement de l’aire és un tema idoni per fer palesa la història de la ciència enl’ensenyament.Lainvisibilitatdel’airel’haconvertitenunmedipocreconegutgeneralmentper la població tant pel que fa a les seves característiques físiques com pel seu paper enmolts fenòmens químics. Cal recordar que la concepció aristotèlica de l’aire com un delsquatre principis naturals va perdurar fins al final del segle  XVIII . A continuació es presentenalgunes activitats que permeten fer accessible als alumnes la presència de la història enl’aprenentatge de determinats continguts entorn al coneixement físic de l’aire. Aquestes ac-tivitats han estat dissenyades per ser incorporades al sistema de gestió de continguts edu-catius Moodle 7 i, en aquest sentit, s’ha fet un ús intensiu i extensiu de les TIC educatives. 8 Moodle és un sistema o plataforma de gestió de continguts educatius que primal’aprenentatgecol·laboratiufonamentatenelconstructivismesocial,unposicionamentteò-ric rellevant en les recerques sobre l’aprenentatge en línia. Aquesta perspectiva teòrica de-fensa que l’individu construeix els seus coneixements posant les seves idees en comú ambles idees d’altres —experts i iguals— amb qui les contrasta, i a partir d’aquest procéscol·laboratiu arriba a cristal·litzar els seus coneixements.Progressivamentinternets’estàconvertintmésenunmitjàdecomunicacióquenopasenun mer proveïdor de continguts. 9 Tot i així, cal reconèixer pel que fa a la presència de lahistòria de la ciència en l’ensenyament el paper que està desenvolupant internet com a bi-blioteca de continguts i, particularment, de material audiovisual en proporcionar replica-cions virtuals d’experiments històrics. Cal afirmar que, ara per ara, els portals d’alguns mu-seus que acullen col·leccions de material científic i tecnològic s’han convertit en bons fonsde recursos multimèdia d’història de la ciència (Annex 2). De fet, els museus que custodienla cultura material de la ciència estan en una posició immillorable per dur a terme una re-construcció virtual del passat que es vol ensenyar. Aquests recursos tenen la virtut de com-binar narracions interpretatives amb imatges d’objectes, escenografies contextualitzades,animacions i, fins i tot, audicions srcinals. En definitiva, són capaços d’oferir una recons-trucció virtual del passat i una interactivitat que els mitjans impresos difícilment poden as-solir (Borda & Bud, 2003)En aquest cas aquestes replicacions virtuals formen part de qüestionaris. Així, per unabanda, les animacions permeten actualitzar virtualment experiments com els de Torricelli,Pascal i Von Guericke, tot recreant la seva escenografia històrica i facilitant a l’alumne una 7. «Moodle» és un acrònim de Modular Object-Oriented Dynamic Learning Environment, tot i que en anglès ha derivatcap una forma verbal per indicar la manera en què professors i alumnes poden apropar-se a l’ensenyament i a l’estudi mit-jançant cursos a distància.8. Aquestes activitats han estat elaborades per un crèdit variable adreçat a l’alumnat del tercer curs de l’ESO.9. JordiAdellhadescritlesformesgenèriquesd’utilitzarinternetal’ensenyamentatravésdetresmetàfores:internetcoma biblioteca, com a impremta i com a canal de comunicació.  HISTÒRIADELACIÈNCIA,ENSENYAMENTILESTECNOLOGIESDELAINFORMACIÓILACOMUNICACIÓ  353 visió de l’experiment en el seu context històric. Per altra banda, Moodle permet una gestióeducativa del recurs gràcies a la seva facilitat d’acoblar una animació a una activitat d’apre-nentatge. Torricelli i el problema del buit  Eltemas’iniciatractantelrebuigalaideadelbuitperpartd’Aristòtilielsseusseguidors,idela creença en la ingravidesa de l’aire. Aquesta posició va desenvolupar a l’edat mitjana la te-oria de l’ horror vacui , segons la qual l’aversió pel buit portava la naturalesa a emprar tots elsmitjansalseuabastperevitarlasevaaparició.Lesdiscussionsentre«plenistes»i«vacuistes»vanarribaralseupuntàlgidquanEvangelistaTorricelli(1608-1647)vaposarencrisilaideade l’ horror vacui  després del seu famós experiment realitzat a Florència el 1644 (Fig. 1). Pascal i l’experiència al Puy de Dôme  Torricellihaviaditquelespersonesvivíemalfonsd’unoceàd’aireiquel’airealscimsdelesmuntanyes era menys pesant que a baix. Blaise Pascal (1623-1662) va utilitzar aquesta ideai va predir que si allò que havia dit Torricelli era cert aleshores la quantitat de mercuri—dins d’un tub— que l’aire podia sostenir havia de ser menor al cim d’una muntanya quea la seva base. Pascal no tenia gaire bona salut i per això el 1648 va fer pujar el seu cunyat alcim del Puy de Dôme (1.400 m) per corroborar aquesta predicció. En aquest cas no es trac-tad’unareplicacióvirtualdel’experimentalPuydeDôme,sinód’unarèplicadelmateixex-periment que van dur a terme acadèmics de l’Accademia del Cimento el 1657 (Fig. 2). Figura 1. Retall d’un fotograma de la recreació virtual de l’experiment de Torricelli. L’animació està hos-tatjada a l’IMSS de Florència.
Advertisement
Related Documents
View more
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks