Economy & Finance

20 views

«Inventaris de biblioteques en el món hispànic a l’època tardomedieval i moderna. Balanç bibliogràfic (1980-1997)»

«Inventaris de biblioteques en el món hispànic a l’època tardomedieval i moderna. Balanç bibliogràfic (1980-1997)»
of 84
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Tags
Transcript
  ANUARI DE FILOLOGIA / Volum XXI / Anys 1998-1999 / Secció C / Número 9 Inventaris de biblioteques en el món hispànica l’època tardomedieval i modernaBalanç bibliogràfic (1980-1997) * Anna GudayolP RESENTACIÓ Des de les obres pioneres L’apparition du livre  , París 1958, de Lucien Febvre i Henri Martin, The Gutenberg Galaxy   del canadenc Herbert Marshall McLuhan, Toronto 1962, el món del llibre, del llibre manuscrit i del llibre imprès, ha estat recentment objecte de múltiples estudis. En l’àmbit català destaquen les clàssiques obres de Jordi Rubió i Balaguer i Josep M. Madurell i Marimon, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona, 1474-1553  , Barcelona 1955, Philippe Berger, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento  , València 1987, Jocelyn N. Hillgarth per a Mallorca, Readers and books in Majorca, 1229-1550  , París 1991. Els estudis han evolucionat: des de l’estudi de la impremta com a ferment *  L’autora va lliurar aquest article a la redacció de l’ Anuari de Filologia Catalana   al juliol de 1998.  30A NNA  G UDAYOL positiu de la civilització i modificadora d’actituds mentals de l’home del Renaixement, s’ha derivat a les anàlisis quantitatives, a l’estudi de la complexitat de la producció-difusió-públic, als problemes de l’analfabetisme, de la llengua, del llibre culte i del llibre popular, de les biblioteques com un dels elements essencials per valorar el nivell cultural d’una societat. El volum d’estudis ha arribat fins al punt de fer necessàries ja bibliografies especialitzades. El 1980 Jean-Michel Laspéras publicà un primer balanç bibliogràfic “Chronique du livre espagnol: inventaires de bibliothèques et documents de librairie dans le monde hispanique aux XV e, XVI e et XVII e siècles”, dins Revue française d’historire du livre   10 (28), pàgs. 535-557. Uns anys després, Charles Faulhaber presentà una bibliografia d’inventaris impresos referents al llibre medieval en Libros y bibliotecas en la España medieval  , Londres 1987.El present article és una continuació del primer balanç de Laspéras i pretén posar al dia la relació d’estudis sobre biblioteques publicats entre 1980 i 1997. N’ha tingut cura Anna Gudayol i Torelló, llicenciada en Filologia Romànica (1986), diplomada en Biblioteconomia i Documentació (1986), funcionària del Cos d’Arxius i Biblioteques de la Universitat de Barcelona des del 1987, arxivera-paleògrafa per l’École Nationale des Chartes de Paris (1995) i actualment cap de la secció de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. La seva trajectòria avala la seriositat del present balanç bibliogràfic.Amb aquesta publicació pretenem potenciar els estudis entorn del llibre, de la seva difusió  —  i les biblioteques en són un exponent— i dels lectors, proporcionant eines bàsiques informatives als estudiosos. Agraïm que l’ Anuari de Filologia   ens hagi ofert les seves planes per a la publicació de materials d’investigació, iniciada ja en el número passat amb un estudi sobre l’historiador Francesc Tarafa i amb la intenció de continuar en aquesta línia. Aquests materials són en certa manera fruit d’una línia d’investigació dedicada a inventariar, estudiar i editar textos catalans del Renaixement impulsada per la càtedra de Literatura Catalana Moderna del Departament de Filologia Catalana. Eulàlia Duran  I NVENTARIS   DE   BIBLIOTEQUES   EN   EL   MÓN   HISPÀNIC ...31 I NTRODUCCIÓ La bibliografia que es presenta a continuació voldria ser una posada al dia d’un article de Jean-Michel Laspéras 1  que, el 1980, repertoriava dins de la rúbrica “Chronique du livre espagnol”, de la Revue française d’histoire du livre   els inventaris de biblioteques privades hispàniques —essencialment dels segles XV  al XVII  — publicats fins a aquell moment, alhora que feia esment d’alguns inventaris no publicats conservats majoritàriament a l’Archivo Nacional, a l’Archivo de Protocolos i a la secció de manuscrits de la Biblioteca Nacional de Madrid. El buidatge de revistes i documents ha estat fet, per tant, a partir de 1980 i fins al 1997 —tot i que cal tenir en compte que les revistes acadèmiques que cobreixen els camps de la història i de la filologia tenen una malaurada tendència a sortir amb un retard quasi endèmic, cosa que implica que un bon nombre dels darrers números de 1997 no han pogut ésser revisats. Pel que fa a les fonts, he començat per buidar bibliografies que fan referència a la història del llibre  — Annual Bibliography of the History of the Book  , la secció “Història del llibre” del butlletí bibliogràfic de la Revue d’histoire ecclésiastique   — i a la història de la literatura — Boletín bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval   i Qüern: repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes   — així com algunes bases de dades més generals  — Francis  , AHCI  , i les bases de dades del CSIC   i de la MLA. 2  Com que aquestes obres bàsiques es revelaren de vegades força incompletes en el recull de notícies referents a un camp tan específic com el dels inventaris, 1  LASPÉRAS, J.-M. (1980), Chronique du livre espagnol: Inventaires de bibliothèques et documents de librairie dans le monde hispanique aux XV  e  , XVI  e   et XVI  I  e   siècles  , “Revue française d’histoire du livre”, 10 (28), pàgs. 535-557. 2   Francis  , elaborada pel CNRS (Centre National pour la Recherche Scientifique); Arts and Humanities Citation Index  , base de dades elaborada per l’ISI (Institut for Scientific Investigation); Consejo Superior de Investigaciones Científicas; i Modern Language Association  , l’associació a què pertanyen la major part dels professors nord-americans de lingüística i història de la literatura.  32A NNA  G UDAYOL he buidat directament bon nombre de publicacions periòdiques i de volums de congressos o d’homenatges en relació amb la història o amb la filologia, publicats bàsicament pels departaments d’història medieval i moderna i de filologia de les diferents universitats espanyoles i per les diferents institucions que depenen del CSIC.Els articles seleccionats inclouen, essencialment, edicions i estudis d’inventaris de biblioteques personals. Contràriament al que és habitual per a les biblioteques medievals, la majoria dels inventaris conservats de l’època moderna pertanyen a particulars. Es tracta, sobretot, de textos establerts per raons d’ordre legal: inventaris post mortem  , però també capítols matrimonials o documents redactats per la Inquisició quan aquesta confiscava els béns d’un subjecte. El grau d’identificació de les obres varia molt: de vegades els volums enumerats han estat perfectament descrits, amb la indicació fins i tot de l’edició o les edicions possibles amb què es pot identificar el volum que apareix en l’inventari —és el cas dels autors d’algunes tesis i tesines, excel·lents, llegides a la Universitat de València—; però sovint l’autor de l’article s’ha limitat a l’edició pura i simple del document. L’edició d’aquests inventaris és precedida gairebé sempre per un estudi biogràfic del possessor, i en algunes ocasions per l’avaluació del contingut de la biblioteca. Podem trobar també, emperò, altres tipus d’estudis, com ara diversos assaigs de reconstitució de fons actualment dispersos que havien pertangut a una família o a una institució eclesiàstica, o bé articles que estudien un tipus de fons particular; val la pena remarcar aquí el conjunt de treballs elaborats per l’erudit Gregorio de Andrés sobre diferents fons manuscrits que es conserven actualment a la Biblioteca Nacional de Madrid. Finalment, durant els darrers quinze anys han començat a aparèixer un cert nombre d’estudis de conjunt sobre les librerías   d’una ciutat o d’una regió determinades en un període concret. Pel que fa a la cronologia, he volgut centrar-me essencialment en el període que va de la fi de l’edat mitjana a la fi de l’època moderna, que estaria comprès entre la fi del segle XV  i el començament del segle XIX . Dit això, m’ha semblat convenient incloure igualment les referències que he trobat a inventaris que depassen, bé per dalt, bé per baix, aquestes dates, tot esperant que puguin ser útils a investigadors que vulguin estudiar els períodes de canvi entre les diferents èpoques.Ben evidentment, per tal de donar coherència al conjunt, ha calgut renunciar a incloure un cert nombre d’estudis que serien mereixedors, per ells mateixos, de treballs independents. Així per exemple ha calgut deixar de banda els estudis dedicats a les col·leccions de llibres espanyols continguts a biblioteques privades estrangeres, 3  o les edicions d’inventaris 3  Vegeu MENÉNDEZ PELÁEZ, J. (1980), Libros españoles y sobre España en las bibliotecas privadas de Lyon en el siglo XVIII  , “Boletín del Centro de Estudios del siglo XVIII ”, 7-8, pàgs. 39-61; VERMEILEN, A. (1986), Les livres espagnols de la bibliothèque du cardinal  I NVENTARIS   DE   BIBLIOTEQUES   EN   EL   MÓN   HISPÀNIC ...33 de biblioteques privades dels administradors de l’Imperi espanyol a Amèrica, encara que sovint aquests funcionaris eren d’srcen espanyol i molt probablement devien haver-se endut llurs biblioteques peninsulars en ésser nomenats a les colònies. 4  Igualment, i malgrat el seu interès indubtable, no han estat incloses algunes comunicacions presentades a col·loquis o congressos que no hagin estat objecte de publicació. 5  Finalment, he deixat també de banda els facsímils d’edicions antigues d’inventaris que no hagin estat posats al dia. 6 Richelieu  , dins Homenaje a Pedro Sainz Rodríguez  , Fundación Universitaria Española, Madrid, pàgs. 155-168; o els articles de P. HUMMEL sobre la biblioteca de Gomes de la Cortina, marquès de Morante ( Regards sur les études classiques du XIX  e siècle: le fons Morante de l’Ecole Normale Supérieure  , ENS, París, 1990, pàg. 252 (Bibliothèque de l’ENS. Guides et inventaires bibliographiques, 4), id., La bibliothèque du marquis de Morante (1808-1868): genèse d’un catalogue  , “Bulletin du bibliophile”, 1, 1992, pàgs. 87-104). Ignacio Panizo, de la Universitat de Navarra, està preparant una bibliografia sobre els fons espanyols conservats a les biblioteques franceses. 4  Sobre aquest tema, vegeu els treballs de HAMPE MARTÍNEZ, T. (1996), Bibliotecas privadas en el mundo colonial: la difusión de libros e ideas en el virreinato del Perú, siglos XVI  -  XVII  , Iberoamericana, Madrid, pàg. 295 (Textos y estudios coloniales y de la independencia). Hampe ha publicat en els últims anys diversos treballs sobre les biblioteques colonials, entre ells Lecturas de un jurista del siglo XVI  , “Anuario de Estudios Americanos”, 41, 1984, pàgs. 143-193 [Gregorio González de Cuenca, mort a Santo Domingo el 1581]; En torno al levantamiento pizarrista: la intervención del oidor Lisón de Tejada [Perú, 1543-1545], “Revista de Indias”, 44 (174), 1984, pàgs. 385-414; Libros profanos y sagrados en la biblioteca del tesorero Antonio Dávalos (Lima, 1583) , “Revista de Indias”, 46 (178), 1986, pàgs. 385-402 i Una biblioteca cuzqueña confiscada por la Inquisición  , “Anuario de estudios americanos”, 45, 1988, pàgs. 273-315 [Agustín Valenciano de Quiñones, advocat de Cuzco, s. XVI ]. Vegeu també BARRIO MOYA, J. L. (1990), La librería de Don Antonio Álvarez de Castro, presidente de la Audiencia de Guadalajara (México) durante el reinado de Carlos II [1680]  , “Anuario de Historia del Derecho Español”, 60, pàgs. 489-496; LOBO CABRERA, M. (1989), La biblioteca de Domingo Pantaleón Álvarez de Abreu, arzobispo de Santo Domingo  , “Anuario de estudios atlánticos”, 35, pàgs. 417-438; LOHMANN VILLENA, G. (1984), La biblioteca de un peruano de la Ilustración, el contador Miguel Feito de Sosa  , “Revista de Indias”, 44 (174), pàgs. 367-384; MOLINA MARTÍNEZ, M. (1991), Ilustración y reforma. La biblioteca del intendente Francisco de Saavedra  , “Chronica nova”, 19, pàgs. 271-289; i MORA MÉRIDA, J. M. (1988), Análisis historiográfico de la biblioteca del Arzobispo-Virrey de Córdoba, don Antonio Caballero y Gongora   [1751], dins Congreso internacional de Historia de América: Córdoba, 8-11 de marzo 1987  , II, Junta de Andalucía-Cajasur, Córdoba, pàgs. 167-174. 5  Tot i això, he intentat incloure’n d’altres que tenen anunciada la seva aparició: així per exemple cal tenir en compte les comunicacions presentades en els Seminarios de Historia del Libro Español   celebrats sota la direcció de Pedro M. Catedra i M. Luisa López-Vidriero (el primer, El Libro: de la imprenta al Lector. Formación, uso y proyección de bibliotecas (de la Edad Media a la Ilustración) , celebrat el 1994 i el segon, El Libro en Palacio   celebrat el 1995). Les actes d’aquests seminaris es troben actualment en premsa com a volums de la sèrie d’actes de congressos El Libro Antiguo Español  ; la llista de les comunicacions pot trobar-se a la pàgina web del Seminario de Estudios Renacentistas   de la Universitat de Salamanca <http://gugu.usal.es/~eco>. Entre les comunicacions que s’hi presentaren podem esmentar les de J. LAWRENCE, Bibliotecas aristocráticas y difusión de la cultura  ; T. J. DAWSON, La formación y función de bibliotecas de letrados y escritores  , que inclou la reconstrucció d’una biblioteca particular i inventari d’altres tres que havien pertangut a magnats, escriptors i
Advertisement
Related Documents
View more
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks