Sales

12 views

La ciutat i l'educació de la por

La ciutat i l'educació de la por
of 4
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Transcript
  - Núria OBIOLS, Jaume TRILLA ~f~f Departament deTeoria i Historia de I Educació de la Universitat de Barcelona dcrcacíú La ciutat i I educació de la por n una edició de la Caputxeta Vermella,' la il.lustradora Sarah Moon va canviar l esce- nari d aquest conte tradicional. La protago- nista no és assetiada pel llop quan va pel bosc camí de casa de la seva avia, sinó ~els arrers solitaris d una ciutat tetricament fotografiada. ¿ amenaea del llop es representa en aquest edició per mitja d un cotxe d apa- renqa llobrega que troba la nena en el seu trajecte. Un cotxe que aparcara a la porta de casa de l avia i la pobra Caputxeta no sospitara que el perill l espera a dins. Com si volgués il.lustrar arnb text aquestes il.lustra- cions grafiques del conte, Francesco Tonucci, al co- mencament del seu llibre La ciutat dels infants, explica d una manera molt suggerent com, en les darreres deca- des, s han invertit els continguts del nostre imaginari sobre la ciutat i el bosc: «Abans ens feia por el bosc. Era el bosc del llop, de la bruixa, de la foscor. Quan els avis ens explicaven rondalles, el bosc era el lloc preferit per amagar-hi éssers malevols, trampes i angoixes. Quan un personatge s endinsava en el bosc, ja comencavem a esfe- reir-nos, sabíem que podia passar qualsevol cosa, que de ben segur passaria alguna cosa. [ ] »En canvi, ens sentíem segurs entre les cases, al mig de la ciutat, al barri. Era el lloc on ens feiem arnb els com- panys, on ens trobavem per jugar plegats. Hi teníem el nostre espai, els amagatalls, els racons on organitzivem la colla, on jugavem, a pares i mares, on colgavem el tresor, on construíem les joguines, segons les habilitats i els mo- dels copiats dels adults, tot aprofitant els recursos que ens proporcionava l entorn. Era el nostre món. »En unes quantes decades, pero, tot ha canviat. S ha produit una transformació formidable, impetuosa, total, corn mai no s havia vist a la nostra societat. D una banda, la ciutat ha perdut les seves característiques, s ha tornat insegura i sospitosa; d altra banda, han aparegut els verds, els ambientalistes, els animalistes, predicant el retorn a la verdura, al bosc. Tot d una el bosc s ha fet bonic, lluminós, objecte de somnis i de desig: la ciutat, en canvi, s ha convertit en un indret lleig, gris, agressiu, perillós, monstruós».* És veritat que hi ha ciutats, i sobretot determinats in- drets de les ciutats, que ens fan por. Que ens fan por als adults i, encara més, que ens fan sentir por pels nostres infants. Por dels cotxes i de les motos que envaeixen agressivament els carrers (voreres incloses); dels robatoris i altres formes de violencia; de la incitació o la simple vi- sualització de la circulació de la droga; de determinades tribus urbanes que arnb la seva aparenqa ja sembla que vulguin atemorir-nos; dels violadors i els pederastes n hi ha que temen que qualsevol adult que vulgui ser amable arnb un infant desconegut pel carrer és un pede- rasta en acció-; de la brutícia fastigosa -el fastic és, se- gons corn es miri, una forma de por-; de la contamina- ció, que ens fa témer per la salut; dels sorolls (alarmes i sirenes) i del silenci; dels ciutadans que són diferents de nosaltres, pel sol fet de ser diferents, o dels desconeguts, pel sol fet de ser desconeguts ... No hi ha dubte que a les nostres ciutats hi ha factors objectius d inseguretat. Hi ha fets reals que podem obser- var o patir directament o que ens indueixen a la por. Hi ha també, i arnb més quantitat, fets reals que ens són ex- plicats per coneguts o mitjans de comunicació que mag- nifiquen l abast objectiu de la periílositat ciutadana. 1, aleshores, posem en funcionament tot un aparell preven- tiu per protegir-nos a nosaltres i els nostres fills. Aquest aparell preventiu esta compost per molts dis- positius: mesures directes de protecció física (alarmes, blindatges, armes defensives); mesures que limiten l auto- nomia (no sortir de nit, no acostar-se a determinats in- drets, prohibició als infants de sortir sols o d obrir una porta a cap desconegut .. , i mesures educatives (general- ment informals, pero a vegades no tant) per tal que intro- duim la precaució i la por. Hem triat per analitzar arnb més deteniment els contes, corn a possible mesura pre- ventiva informal. Tot plegat construeix una mena de mentalitat col.lectiva de la por. Una mentalitat que llavors comenqa a funcionar sola: és a dir, independentment ja dels factors objectius de la inseguretat ciutadana. 1 a generalització d aquesta men- talitat es converteix, corn en un mecanisme de feed-back positiu, en un factor objectiu més d inseguretat. La mentalitat de la por desertitza els carrers, la qual cosa els fa encara més insegurs; ens fa veure qualsevol persona corn una amenaea i aquesta mirada desconfiada  és, en ella mateixa, una forma simbolica de violencia, ja que incrementa les nostres estrategies defensives que de seguida es poden convertir en ofensives. En un article corn aquest no seria possible desenvolu- par convenientment aquesta mena de model del hncio- nament de la por. Per tant, ens limitarem a l element que anomenavem l educació de la por. 1 encara relimitarem el discurs i tractarem només sobre l educació de la por a la ciutat a través dels contes. l conte corn a mitja educatiu per a la prevenció Quan la Caputxeta agafa la seva cistella per portar-la a seva ivia, a més de portar la coca i la terrina de mantega, duu també un munt d advertencies de la seva mare. Cal que tingui cura, que vigili i que, sobretot, no digui ni una paraula al llop. ixí és corn ens l han fet arribar un munt de versions de Caputxetes de l enorme quantitat existent. En els temps i en els contextos en que la historia de la Caputxeta circulava de boca en boca, abans que Charles Perrault la versionés al segle XVII, la desobediencia de la nena anava molt bé per mostrar quines coses podien pas- sar al bosc. Probablement, les advertencies a la Caputxeta eren advertencies habituals i necessaries, ja que els contes ll.lustració de Sara oon de la versió esmentada de la Capuweta. eren un reflex de la mentaiitat de l epoca i, per tant, les dures condicions de vida dels pagesos fins al segle XVII i l amenaca veritable dels llops eren elements presents en aquests con te^.^ El bosc era un indret perillós i, de ben segur, que els llops de tant en tant atacaven alguna criatu- ra. No és estrany que el bosc, i el llop corn a tandem, hagin estat presents en diversos contes. Així doncs, el medi i la bestia no eren cap broma ni cap filigrana literaria. Teories psicoanalítiques al marge sobre el possible traspis de la infantesa a la pubertat de la Caputxeta, calia que la nena percebés el seu petit viatge pel bosc corn un recorregut en el qual podien passar coses horroroses, especialment en la versió de Perrault en que la nena no sobreviu a l aventura. Coses que cap pare i mare no voldria que passessin als seus fills. O bé coses que, tot i que no tenen conseqüencies terribles, sí podien provocar molts mals de ventre momentanis. Per exemple, només cal recordar les angúnies de la Blancaneus perduda al mig del bosc fins que, a la fi pot refugiar-se a la casa dels sets nans. No li arriba a passar res durant el trajecte, pero l an- gúnia i la por hi són presents en tot moment. Caiia, doncs, prevenir d aquest perill o malestar. 1, a més de fer-ho directament, les histories a la vora del foc servien per reforqar aquesta idea. El conte, per tant, podia utilitzar-se corn a mitja educatiu preventiu. Preventiu dels perills dels boscos en aquest cas.  1 a cosa devia anar forqa d aquesta manera no tan sols al centre dfEuropa on els boscos atapeits eren indrets perillo- sos. A l krica passaria alguna cosa semblant amb la selva i els lleons i també a l fndia, amb els tigres. No era purament una inventiva generalitzada que, de tant en tant, una bestia dlaquestes es mengés una criatura. 1, per tant, la presencia d aquest context en els contes servia, al mateix temps que per delectar amb una historia, per aplicar-se l pel que fa a la ~rudencia. l conte ens podia generar por envers un medi que en determinades ocasions podia esdevenir hostil. La ciutat els contes i la por Tot aixo passava en uns temps en que els contes popu- lar~ ren engendrats, cuinats i engolits en contextos pro- piament rurals; abans que fossin adaptats per Perrault o els germans Grimm, entre d altres. Es a dir, indrets en els quals el bosc, i per tant el perill, era proper. Pero, la imagi- nació popular ha generat alguna cosa semblant en el medi urba? Quan s ha concentrat la població en nuclis urbans, l ésser huma ha generat dispositius i mecanismes que li han fet tenir por de l entorn? La resposta és relativament afirmativa i amb forqa matisos respecte als dispositius ge- nerats a través del conte en els entorns rurals. El medi con- tinua fent por. La ciutat, igual que el bosc abans, pot fer por. En el cas del bosc, els contes hi tenien un paper clau. Pero en el cas de la ciutat, ja no és del tot d aquesta mane- ra. Entre d altres coses perque els temps van canviar, edu- cativament parlant, de forma substancial. Durant molt de temps, amb els contes populars, s ha pretes advertir d a- quest perill amb la por. Amb l educació de la por. «Usant la intimidació, els contes cautelosos intenten persuadir els nens de ser obedients a les lleis establertes per l autoritat paterna, que reforca la docilitat i conformitat mentre que descoratja la curiositat. Les conseqüencies d aquesta peda- gogia de lapor van ser reconegudes ben aviat.)). Actualment, l educació de la por no sembla un recurs gaire ortodox ni gaudeix d un prestigi pedagogic gaire elevat, la qual cosa no vol dir que ara ja no es faci servir mai. Qui no recorda, a l hora d anar a dormir, que si no ho fas «vendrá el coco y te comerá»; o aquell famós descone- gut anomenat lIhome del sac. És evident que la pedagogia de la por o aconseguir una conducta mitjanqant l atemoriment hi ha estat present i encara hi esta. Pero, en termes generals i en la comunitat educativa, no se sol considerar un dels metodes més reco- manables. 1, per tant, no és gens estrany que la producció literaria contemporania no ens pretengui presentar la ciu- tat corn un lloc al qual cal tenir por per tal de prevenir pe- rills. Sí que hi ha obres corn Papá se ha perdido de José María Pla~a,~ n que el context urba esta actuant corn un mitja hostil per a un nen que s ha perdut. Pero en termes generals, la ciutat no es representa en els contes corn ho va ser en el seu moment el bosc de la Caputxeta. La fre- dor humana de la ciutat es pot trobar en algunes obres corn aquell melangiós conte de La venedora de llumins de Hans Christian Andersen, en que la pobra nena acaba morint per la indiferencia generalitzada de la població ciutadana. 1, molt probablement, trobaríem diversos con- tes en que la ciutat apareix corn una taca grisa i, en oposi- ció, el context rural és una taca multicolor que ens se- dueix la mirada. 1, probablement, aquestes imatges són la traducció directe dels topics que circulen sobre el poble i la ciutat. Mentre que aquell té l aire pur, aquesta és pura contaminació. Al poble la gent és solidaria i a la ciutat predomina la indiferencia. 1 si en aquell tot és tranquil.litat, en aquesta tot és angúnia i atabalament. Malgrat tot, també hi ha obres de gran valua literaria i grafica que ens mostren la ciutat corn un lloc fantastic i ple de possibilitats. Qui no recorda aquells entranyables albums de la Roser Capdevila en que anavem a mirar la ciutat.' O obres corn les dels il.lustradors Jorg Müller, Mitsuana Anno o Peter Sis en les quals les ciutats poden adquirir atributs de gran bellesa visual. 1, sens dubte, l o- bra Barcelona arnb ulls de nen, que ens mostra una ciutat plena de possibilitats, encara que no es tracti propiament d un llibre 1itera1-i.9 Tot aixo demostra que pot ser sí que hi ha una voluntat de presentar la ciutat als nens corn un indret interessant i que, a diferencia dels contes populars, els contes d avui dia generalment no pretenen atemorir. Pero de ben segur que, quan per primera vegada se li donen les claus de casa a un fill, quan per primera vegada va a escola tot sol i n hi torna, un rosari d advertencies forqa similars a les de la Caputxeta van dirigides a la criatura. El perill ja no és el llop, és el senyor que pot molestar. Pot ser el jove que, sota els efectes de la droga, demana grollerament diners als nois i noies. El perill també és el cotxe, l autobús, la moto i aquells semafors que fan les ambigües pampallu- gues que semblen induir cotxes i vianants a passar alhora. 1 la mateixa cosa seria aplicable a la primera nit que un fill o una filla surten fins a la matinada. La beguda, la droga, el camí de tornada ... tots són llops que, corn en el conte de la Caputxeta, poden esquerdar un camí. Els mecanismes de la por El bosc feia por, la ciutat fa por. Els contes han servit amb més claredat al primer proposit, pero a aquesta pe- dagogia de la por -mitjanqant el conte o l advertencia paterna-, tampoc no li ha calgut esforqar-s hi gaire. A l ésser humi, a vegades, només cal representar-li les coses corn aterridores una o dues vegades perque aprengui que allo li pot portar molts maldecaps. «Els animals disposen de poques oportunitats per aprendre a evitar el perill: o posseeixen recursos instintius per evitar les dificultats o moren. .. Els animals posseeixen respostes instintives anomenades reaccions de defensa específiques d especie que els permeten evitar esdeveniments perillo~os)). ~ Obviament, els dispositius de la por tampoc no funcio- nen corn una maquina perfecta. Pero la supervivencia hu- mana a vegades s ajuda amb la por. Gracies a la sensació  de por, la gent no gosa fer bestieses i posar en perill la seva vida i la de la seva descendencia. Es a dir, la por ha estat útil en molts casos. No era doncs estrany que, en de- terminades epoques, l educació de la por s utilitzés com a estrategia preventiva. 1 determinades formes literaries han assumit la funció d activar aquest mecanisme de pre- venció natural queja portem tots a dins. Gracies a la por que generava el conte, un nen podia preveure i prevenir mals majors. Tot i que, evidentment, l ésser humi tampoc no ha vjscut acoquinat davant de tot el que li plantejava el medi. Es a dir, les pors que calia su- perar, les superava, i els contes també l han ajudat en aquesta tasca. Així oncs, aquests ajuden a ~retrobar es proves difícils i complicades de la iniciació i veure la por de molt a prop, car no és possible encarar-se a la vida amb una mentalitat de venqut». Pero les pors que no s haurien de superar pel perill que aixo implicaria no tan sols no eren superades, sinó que s inventaven mecanismes per tal que la prole les mantingués i no posés en perill la seva vida. A la Caputxeta, en realitat a l oient del conte, se l ad- vertia dels perills del bosc. A un nen dels nostres dies, se l adverteix que determinats itineraris urbans són perillo- sos. El medi fa por, pero també fa por perque ja ens va bé a tots plegats que en faci una mica. Amb aquesta por evi- tem perills, pero si n hi ha un excés ens fa perdre moltes coses valuoses. El repte pedagogic és aconseguir que la prudencia pugui anar de la maneta amb la iniciativa, l au- tonomia i la curiositat. La prevenció és necessaria per a la supervivencia, pero unes dosis controlades de risc són igualment necessaries per al creixement. Una ciutat edu- cadora, una ((ciutat dels infants)) com la que proposa To- nucci, és una ciutat que, entre altres coses, aconsegueix aquest equilibri entre la seguretat i l aventura. Aconse- guir, posem per cas, que els nostres infants puguin anar sols a l escola seria la prova que la ciutat ja no fa por. otes (1) ,Perrault, Ch. ; Moon, S. La Caputxeta Vern2ella. Barcelona: Barcanova, 1984. Es interessant constatar que aquesta edició no va entusiasmar especial- ment el públic. Les imatges es van considerar esgarrifoses, reals, massa explíci- tes referents al contingut sexual i violent del conte versionat per Perrault. Sarah Moon pretenia fer una denúncia sobre els abusos de menors, pero, malgrat ser guanyadora del premi de Bolonya, el 1984, aquesta aposta grafica no va renir acceptació massiva. Bardola, Nicola. <<With Murderous Ending, Shocking, Menacing .. >,. Sa7-ah Mooni Little Red Ridilzg Hood Retrospective. Bockbi7-d, vol. 31, núm.3, set. 93, p. 8. (2) Tonucci, F. La ciutat dels infants. Barcelona: Barcanova, 1997, p. 23. (3) Colomer, T. «Eterna Caperucita.. CLIJ, 87, Octubre de 1996. p. 7-19, 4) h s pot veure molt bé en un conte meravellosament ii,lustrat per Fred Marcehno que porta el títol de La hzstoria delpetit Bibaji (l autoria co- rrespon a Helen Ba~nerman esti publicat per Joventut, el 1998). El protago- nista és un nen de 1 India que és assetjat e11 el seu camí per quatre tigres que, un darrere l altre, li perdonen la vida a canvi d una peca de roba que el pobre noi, cofoi i orgullós, estrenava aquell dia. Evidentment, aquesta adaptació al medi en que els contes es fan resso de la fauna i flora de-l entorn on són engendrats és for~a ogica. A 1 India els tigres generen por i a l Africa, els lleons. No tindria - sentit d uia altra manera. (5) Tatar, M. Ofwith their heads fa ir ^ Tales and the cuiture of childhood New Jersey: Princeton, University Press, 1992, p. 30. L autora entén per contes cautelosos aquells contes populars en que la cautela com a conducta correcta és la que impera en el fil argumental. (6) Plaza, J.h/I. Papáse haperdido. Barcelona: Edebé, 1999. (Tucán Azul). En aquesta obra, un nen es perd i, per tal de superar la seva por, es va dient a ell ma- teix que és el seu pare el qui s ha perdut i que, en consequencia, eil l esta buscant. (7) Capdevila, R. Mireni la ciutat. Barcelona: La Galera, 1990. (8) Per posar un exemple, comentarem l obra de Peter Sis, que en l album titulat Les tres claus dór (Die drei golden schlussel) fa un exquisit retrat de la seva Praga natal (WIunchen: Carl Hanser TJerlag, 1994). (9) ,Morales, M.; Ventalló, E.; Tonucci, F. Barcelona amb ulls de nen. Barce- lona. Edicions Pau, 1996. (10) Klein, S.B Aprendizaje. Principios y aplicaciones. Madrid: MacGraw Hd, 1994, p. 564 i 568. (11) Janer Maniia, G. <<La nció educativa dels contes populars. Apunts per a una interpretació pedagbgica de les rondallesn. Randa, 10, (1980). p. 169.175.
Advertisement
Related Documents
View more
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks